Ir al contenido principal

L'altre Mirada. Fotografies de Vicent Ferrer. Can Jeroni

 

L'altre Mirada. Fotografíes de Vicent Ferrer. Can Jeroni.


A l’exposició “L’altra mirada”, que s’inaugura el 27 de gener a les 19.30, a Can Jeroni, la sala de exposicions del ajuntament de Sant Josep, es desplegarà la mirada de Vicent Ferrer, el seu intent de veure el món d’una manera activa, fins al 26 de febrer de 2023.


Una primera exposició individual on s’aposta per mostrar un gènere molt concret, la fotografia de carrer. Ferrer és un buscador de la bellesa, de la fotografia, conscient d’angles, ombres, reiteracions i visions, per trobar els subterfugis on s’amaga, bellesa que la rutina o les presses fan passar desapercebuda als passejants.



Fotografíes cedides per Vicent Ferrer.





A “L’altra mirada” bàsicament el protagonista és el carrer, els elements arquitectònics o els subjectes anònims a la ciutat que es converteixen en un element més de la disposició, Ferrer realitza enquadraments arriscats alternant amb composicions clàssiques, enquadraments que atrapen el moment clau, en la captació de l’“instant decisiu” de Cartier Bresson, però també hi ha imatges incomprensibles, aparentment confuses, superposició d’imatges que es comprenen en els reflexos i dobles exposicions; per a això, carregat amb el seu objectiu i de paciència i decisió, passeja pels carrers d’Eivissa i espera, per mostrar-nos aqueixa altra manera d’entendre l’espai urbà, el que ens envolta. Els carrers d’Eivissa li serveixen per a oferir-nos una visió personal i íntima en aquesta exposició.







Fotògraf valent, no es va quedar a la seua àrea de confort, a partir de 2008 descobreix noves àrees on desenvolupar-se, busca referents fotogràfics per trobar fotografies on una primera vista no les troba, el 2011 començà amb el grup de fotografia nocturna. Però, en aquesta primera exposició individual ha seleccionat fotografies més personals, d’aquesta última etapa, la seua particular interpretació de la fotografia d’autor i, per tant, ha inclòs un petit homenatge, una picada d’ullet, a uns dels fotògrafs fonamentals per a Ferrer, Leiter, en fer servir una de les seues imatges icòniques.



Homenatge a Leiter, muntatge fotogràfic


Aquest ampli interès per la fotografia i el coneixement de la història de l’art, no s’ha d’oblidar l’ambient artístic excepcional en què va créixer, Ferrer ha forjat la seua mirada. Es nota a les composicions la perspectiva, i els enquadraments de la pintura, connecta amb l’estirp barroca de la pintura juntament amb influències fotogràfiques, sobretot dels pioners de la fotografia nord-americana i que li serveixen per a trencar esquemes: Saul Leiter, Freid Lander, i especialment el fotògraf xinès Fan Ho, podrem entendre-ho en els punts de fuga, l’anonimat, la doble exposició, etc. Com a resultat, un balanç personal d'imatges amb un equilibri acurat entre homenatges i intuïcions, bolcats a la fotografia de carrer.


Per saber més:

https://www.diariodeibiza.es/ocio/2023/01/25/mirada-intima-fotografo-ibiza-vicent-81876966.html




Comentarios

Entradas populares de este blog

Martí Teixidor. Vitriol.Una alma pura

Martí Teixidor.  por N. del Río Obra de Martí Teixidor. Cortesía M. van Steen El próximo día 24 de febrero tendrá lugar la inauguración MT.V=H que permanecerá abierta hasta el 26 de marzo. Podremos verla en el Centro Cívico Fort Pienc. Metro-Arco de Triunfo. Barcelona. Entrar en el universo de Martí Teixidor, "Vitriol", (Barcelona, 1930) no es fácil, sus imágenes invaden los sentidos de una manera angustiosa, escatológica, opresiva... pero a la vez, sensual, erótica, -para algunos-, pornográfica; en sus cuadros se alternan de igual manera, lo monstruoso con lo bello, lo popular con lo culto, provocando inevitablemente imágenes de impacto, con una ejecución impecable. Lo monstruoso para él, responde a la propagación de la incultura, de la destrucción del Arte y cuyos actores: galeristas, marchantes, críticos, son precisamente los que se lucran con la muerte de la pintura a través de la abstracción y la estulticia humana. Una iconografía demoniaca

Exposición De un bosque enaltecido en Can Jeroni Sant Josep . Esculturas Gustavo Eznarriaga. Fotografías Alberto García-Alix.

El viernes 26 de mayo a las 19:30 h. en el Centro Cultural Can Jeroni tendrá lugar la inauguración de la exposición "De un bosque enaltecido" del escultor residente en Ibiza, Gustavo Eznarriaga.  Las obras de este escultor estarán acompañadas por las fotografías que de su obra ha realizado el fotógrafo, premio nacional de fotografía, Alberto García-Alix, autor del catálogo de la muestra. Escena para una sesión fotográfica 12 de marzo. N. del Río Fotografía de Gustavo Eznarriaga y García-Alix 12 de marzo, por N. del Río  Vivir en el interior de la isla, como le sucede a Gustavo Eznarriaga (Madrid, 1955), le permite desarrollar un contacto íntimo con el bosque que se manifiesta en una comprensión no solo visual, sino también, olfativa y táctil del bosque. Es esta complicidad coral lo que emociona en la obra de Eznarriaga, lo hace porque inunda nuestros sentidos, los mima, al ofrecerle distintos placeres forestales. Cada pieza tiene un enigma: un tacto, un olor, un color que le

Linde Bialas. Mujeres espiadas, cortejadas, abrazadas

     Exposición: Linde Bialas. obras de los años 80-90 Espacio Micus del 6 de julio hasta 22 de septiembre 2013                 Nuria del Río Pinto, Ibiza septiembre 2013 (publicada como Cartas al Director, Diario de Ibiza, 22 de septiembre 2013)                  "La belleza es severa y difícil y no se deja alcanzar así como así; es preciso esperar su momento, espiarla, cortejarla con insistencia y abrazarla estrechamente para obligarla a entregarse". Balzac. La obra maestra desconocida. ¡Mujeres, mujeres, mujeres...! Linde Bialas es una mujer artista que pinta mujeres. Absolutas, rotundas, femeninas, sinceras, auténticas, únicas. Mujeres capturadas en un momento cumbre de belleza. Plenitud de formas y figuras. Cada una de ellas en sus gestos te cuenta una vida. Y no es la cara sino el cuerpo el que asume la responsabilidad de contarnos si esa mujer se siente amada, segura, inquieta, u orgullosa.Y no son los ojos, porque los tienen cerrados, n